Amb aquesta premissa volia fer una petita reflexió en veu escrita. “Tothom és fotògraf fins que” és la frase que una marca de moda, d’aquestes que surten com xurros pel facebook que es creuen inventar l’espardenya, anunciava unes noves samarretes especialment pensades pels mascles amb barba de dos pams que són autèntics fotògrafs de veritat (pensareu, tu portes barba. Sí, de 4 dits així que encara tinc marge!) D’aquells que no els fa por el mode manual i que porten una vida trepidant plena d’emocions. Sincerament en veure la imatge i el que anunciava no em vaig sentir gaire identificat ni amb el personatge ni amb la frase en si i tot seguit explico per què.

60627704_2392815124284764_7353543799609491456_n

En primer lloc i el més evident. Trobo una tonteria de dimensions grotesques esmentar que tothom és fotògraf fins que es fa servir el mode manual. Penseu que la frase està posant el focus en què ets o no fotògraf a través de l’aparell que fa fotografies no per tot el que hi ha darrere com és el punt de vista, els coneixements, la visió subjectiva de cadascú o el més important que és l’estima al mitjà. El mode manual és simplement una funció que de tant en tant es fa servir per determinades situacions, que normalment acaben essent poques i precisament a on els paràmetres de llum són estables. Així que el primer que ens queda clar, és que la càmera fotogràfica és només una eina per un mitjà. L’equip fotogràfic mai serà un fi per si sol, perquè de ser així no estaríem parlant de fotografia, estaríem parlant d’una altra cosa.

D’altra banda, podem parlar del senyor d’esquena ample, barba blanca i mirada desafiant que fa de model per la promoció. Avui dia estem gairebé obligats a ser un personatge. A tenir una identitat pública que compleixi els paràmetres bàsics per ser acceptats i sobretot i el més important: reconeguts. I aquí és on entra el nostre subjecte, un tio curtit per la vida que ha vist mig món. Fins aquí tot bé, però si de veritat fos fotògraf, portaria tatuada com a mínim una Rolleiflex F 2.8 o perquè no una bona Hasselblad 500CM. D’aquesta manera, un bon cuiner com a mínim ha de portar tatuat un ganivet de damasc japonès o una forquilla en forma de trident. En resum, i conyes a part, el que volem projectar de la nostra personalitat tampoc ens converteix en fotògrafs, i molt menys en millors professionals.

 

alexsalcedo

Doncs, què significa ser fotògraf?, què vol dir dedicar-se a la fotografia?, o que vol dir simplement fer fotos? Aquí entrem a l’etern debat. Em podria mantenir al marge i ser diplomàtic com normalment sóc, però aquest cop em vull mullar. Considerar-me fotògraf són paraules que sempre m’han sonat molt grosses, com a molt importants. Inclús ara em sobrepassen. Segurament per l’etern respecte que li tinc a la professió i al mitjà i també als meus referents, els quals els considero autèntics fotògrafs i pioners. Però en el fons haig de fer l’esforç, perquè em dedico a la fotografia per tant m’hauria de considerar fotògraf. Després de tot, crec que m’ho he acabat guanyant.

Aquesta petita reflexió que acabo de fer, crec que és la que hauria de fer cadascú interiorment. Preguntar-s’ho a si mateix de manera sincera per trobar la resposta. Penso que d’aquesta manera hi hauria menys malentesos i tothom viuria una mica més feliç i tranquil fent fotografies.

 

Alex Salcedo – Fotògraf de publicitat i gastronomia a Girona