Com simple aficionat a les pel·lícules de ciència-ficció i futurs distòpics, encara em costa fer-me a la idea de què estem vivint. És el guió perfecte i m’explico. Resulta que mesos abans de la crisi sanitària hi havia, per si ens em oblidat, una crisi climàtica que anunciava amb urgència que si no posàvem remei a les emissions de Co2, l’escalfament global seria irreversible. Doncs ara resulta que tenim a més de mig món confinat a casa seva perquè un virus amenaça la població mundial, amb centenars de milers d’infectats i milers de morts. Em considero ateu, però si hagués d’existir alguna cosa per sobre de la raó humana, jo ja en tindria la resposta. El Karma del planeta ha fet un epic win, en tota regla.

Alex Salcedo Fotògraf Girona

Alex Salcedo Fotògraf Girona

Bé, més enllà de reflexions en veu escrita per intentar donar un sentit a tot això, la pregunta que no paro de fer-me és si n’aprendrem alguna cosa d’aquesta situació. La crisi sanitària passarà, i superarem el virus entre tots plegats, això és evident encara que trigarà més o menys a arribar. Però el que realment em fa por és pensar que quan superem el virus, seguirem amb les nostres vides com si res hagués passat. Recordant aquella crisi com una etapa molt dura però que ja forma cosa del passat. Crec que aquesta situació ha posat de manifest el dèbil equilibri mundial que existeix, tant en l’àmbit econòmic, com en l’àmbit polític. Econòmicament per la gran dependència de la producció externalitzada que tenim amb la Xina, que quan s’ha vist forçada al tancament de les fàbriques, el món sencer ha tremolat, de veritat. Les borses s’han desplomat i ja s’ha començat a parlar d’una crisi més greu que la del crac del 29. En l’àmbit polític per la pèssima gestió de la crisi en general. Primer obviant que el problema és cosa dels xinos i com ells viuen molt lluny, estem segurs a milers de quilòmetres al nostre primer món. Per tant, en lloc de preveure un coixí de seguretat d’equips mèdics, personal sanitari, llits, mesures de confinament i contenció, hem seguit amb la vida normal fins que els hi ha esclatat a la cara dels veïns italians. Però si això no fos poc, un cop vist el problema que teníem al costat de casa, s’ha esperat i especulat fins que no s’ha pogut més fins a declarar l’estat d’alarma. Llavors hem de sentir que tot això s’ha fet per no deixar caure a l’economia, ja insostenible de per si. Tenint en compte que els polítics governen pels interessos de la gent, prioritzar l’economia espanyola que és cuera a Europa per davant dels ciutadans, no els deixa en gaire bon lloc.

Alex Salcedo Fotògraf Girona

Alex Salcedo Fotògraf Girona

A la societat en canvi, crec que hi ha hagut reaccions molt diverses que han anat evolucionant. Quan la crisi a la Xina començava a fer por de veritat, aquí es començava a parlar de racisme i molts establiments regentats per xinesos se’n ressentien, com si ells fossin els culpables del problema. Però aquí un cop més el Karma ha fet de les seves senyores i senyors. La Xina i els països asiàtics en general, ens han donat una lliçó de disciplina, gestió i esforç per pal·liar i superar una situació molt crítica. Llavors n’estic segur que tots aquells que miraven amb recel als xinesos s’han estat preguntant si aquí s’estan fent bé les coses i quina és la seva responsabilitat. Aquí s’han vist situacions molt estrambòtiques. Com l’expresident del govern José María Aznar viatjant en plena crisi a la seva segona residència a Marbella, ubicada en una urbanització de luxe. O com el secretari general de Vox, el senyor Ortega Smith, esborrant un tuit racista on deia que lluitava contra “el virus chino” amb els seus “anticuerpos españoles“, després que l’ambaixada xinesa a Espanya li fotés una estirada d’orella. També s’han vist burgesos adinerats anant de finde a la Cerdanya, o cues a les sortides de València en ple estat d’alarma. També hem vist gent comprant prou menjar per fer celebrar 10 nadals en 1 setmana. En fi, és un país per no avorrir-se. Però no ens quedem amb les efemèrides més virals que donen audiència als diaris digitals. La societat en general, ha sigut la primera a gestionar-se, autoconfinar-se, a difondre missatges amb informació important i la primera a procurar fer bé les coses. Com sempre i un cop més, ha quedat demostrat que la societat arriba allà on no arriben els polítics i que el poder real està a la base de la piràmide.

N’aprendrem alguna cosa de tot això? La veritat és que no ho sé. Però crec que és una oportunitat única a la història (sense ànim de ser dantesc) de replantejar-nos moltes coses com a societat i fins a tot com a planeta. Replantejar-nos el que realment és important. Si és sostenible la manera en què vivim, si consumim de manera responsable, si ajudem als altres. Si els polítics que ens governen els hi importem, si votem de manera conscient, si ens creiem tot el que ens diuen. Si valorem prou els que treballen per nosaltres, si ens valorem prou a nosaltres mateixos, si valorem bé les relacions personals. Si ens estimem prou al planeta, si ens importa realment el planeta. Si som diferents per ser d’un lloc o l’altre, si som diferents pel color de pell, si ens sentim d’un país o un altre.

Alex Salcedo Fotògraf Girona

Alex Salcedo Fotògraf Girona

Crec que és una oportunitat única per aprendre’n. Per voler millorar les coses, per voler ser millors persones.