Estem a finals d’un estiu estrany per a tothom. Almenys jo, tinc la sensació que és un estiu sense ser estiu. Amb ganes de gaudir-lo però amb l’ombra de la pandèmia sempre present allà on vagis. Sense l’estat d’alarma anterior del primer confinament, els governs autonòmics intenten capejar el temporal amb un patchwork de mesures improvisades, dia a dia. Mentrestant, les empreses dedicades al turisme dormen amb un ull obert, per si l’endemà torna a bufar el vent en una altra direcció. Moltes altres empreses han congelat la seva activitat fins al setembre i moltes altres no han pogut tancar per intentar recuperar una mica d’alè. Però jo em faig la següent pregunta: Ens estem preparant per a un segon confinament?

C0027T01

Amb l’experiència ja viscuda dels dos primers mesos de Fase 0 i una dura congelació de l’economia, l’amenaça d’un segon estat d’alarma aquesta tardor està present. En sóc conscient que és un missatge bastant pessimista, però sincerament ara per ara no hi ha motius objectius per canviar de parer. Per tant em pregunto sovint si n’haurem après alguna cosa de tot això (tema que ja he tractat en un anterior article) i si ens estem preparant per a una segona onada.

Crec que definir una estratègia adaptable és la clau de l’èxit, però en el fons, més que l’èxit ha d’existir una estratègia. En un altre article anterior vaig reflexionar sobre la digitalització de les empreses, que s’ha vist accelerada a causa de la situació actual. I part d’aquesta estratègia general i òbvia exigeix digitalitzar en fotografies els productes de les empreses. Com a fotògraf a Girona, intento remarcar molt la necessitat de tenir un material actualitzat i de qualitat del catàleg, productes, serveis, instal·lacions, etc de les empreses. Sense ser un entès en la matèria però fent servir una mica el sentit comú, penso que el que primer necessitaran les empreses per la seva estratègia seran fotografies, i per extensió un fotògraf a Girona que les faci.

C0007T01

Per desgràcia, hi ha molts sectors de l’economia que no poden digitalitzar els seus serveis i que realment la pandèmia ha ferit. Però en el relatiu a la imatge, que és al que em dedico, crec fermament que encara que no es pugui digitalitzar el servei o l’activitat, segueix existint la necessitat de comunicar correctament amb la fotografia. Per tant, ara és un bon moment per deixar definides les estratègies per un possible segon confinament.

Amb aquesta pregunta difícil de respondre a l’aire i amb totes aquestes incerteses a l’horitzó, haurem de ser capaços de seguir aquesta adaptació. Perquè en el fons, el que ens defineix al llarg de la història és evolució i adaptació.