Perquè sóc fotògraf?

La meva història amb la fotografia és poc nostàlgica o romàntica. No us espereu cap càmera heredada, ni cap familiar amb afició o professió per la fotografia. Tampoc us espereu cap anècdota al darrera ni tampoc un nen fotògraf prodigi com Jacques Herni Lartigue que només amb set anys ja havia fet història. Lo meu és més terrenal i domèstic, però no per això menys important o vital.

Diuen que quan alguna cosa t’ha de trobar, t’acaba trobant tard o d’hora. El meu cas va ser així, la fotografia va aparèixer per casualitat quan encara era estudiant d’arquitectura tècnica a Girona i va aperèixer per canviar-me la vida. Tampoc us espereu una il·luminació divina o cap revelació (això seria massa espectacular). La relació és va anar forjant mica en mica igual que ho fan els amors forts de veritat, que es fonamenten de moltes petites coses. Sovint penso què hagués passat si la hagués descobert abans, de quin fotògraf seria o què estaria fent actualment. Però no te cap sentit, perquè durant tot aquest camí anem adquirint experiències que ens fan ser qui som ara. Coses que ens enriqueixen d’una manera o altre i que donen forma a la nostra personalitat. Segurament el punt de inflexió va ser quan vaig entendre que tenia la necessitat vital de fer fotografies. Aquí és on vaig entendre que havia de dedicar-me a això, que el què realment em feia feliç era fer fotos.

Però l’endemà no em vaig llevar amb una càmera a la mà i mitja dotzena de clients. Vaig entendre que seria un procés més o menys llarg i que havia de prendre una decisió que em comportaria una etapa d’inversió, un cert sacrifici però sobretot formació. Aquí podríem entrar a debatre si en l’àmbit de la fotografia és necessària la figura de l’escola de fotografia o és millor la formació autodidacta. Personalment crec que és impossible deslligar l’una de l’altre. L’escola et dona eines i estructura la informació i l’altre et permet investigar i profunditzar en allò que més t’agrada. De fet, no conec a cap professional que li agradi la seva feina que no sigui un malalt de la formació autodidacta. Malauradament, la formació és un pas que molta gent es pren a la lleugera.

Per mi ser fotògraf no és cap moda. No faig fotos perquè queda bé, ni em dedico a això perquè és una feina popular. Tampoc ho faig per ser socialment acceptat. Sóc fotògraf perquè és realment el que m’agrada fer. Reconec que és simplificar-ho molt, però amb lo complicades que ens volen fer creure que son les nostres vides, és necessari una reflexió com aquesta. Al llarg de la vida dediquem moltíssimes hores a la nostra feina, com perquè aquesta no hagi estat gaudida.

Cal tornar a lo bàsic de cadascú, a trobar l’essència d’aquelles coses que ens fan vibrar.

 

Alex salcedo fotograf

Alex salcedo fotograf

 

 


La importància del volum i la textura

Un dels reptes més interessants alhora de realitzar una fotografia, més en concret en fotografia gastronòmica, és traslladar un objecte format per un munt de textures, superfícies i formes de tres dimensions en una cosa plana. Si a més hi sumem que aquests objectes, que son aliments, tenen colors, sabors i olors que combinats desperten un seguit de sensacions, el trencaclosques està servit! Però en fotografia, comptem amb dos grans aliats com son el volum i la textura.

Per una banda tenim la textura, que és la que ens desperta sensacions a través del tacte i que ens dona molta informació visual en una fotografia. Amb la textura d’una imatge, aconseguim recrear aquella sensació que tenim en el record, sense necessitat ni tan sols d’haver-ho tocat o sentit. En resum, la textura és la eina més potent per suggerir i estimular. Amb el volum podem fer-nos una idea del tamany que ocupen les coses però més important encara, és recrear-nos la sensació de tres dimensions. Combinant aquestes dues eines, convertim una simple fotografia d’un aliment, en una eina per estimular els records i fer treballar la imaginació, fins i tot per elevar un simple aliment en una escultura o gairebé una obra d’art de la natura.

Ja em parlat de les eines, però com les podem manipular? Com no podia ser d’una altre manera en fotografia, a través de la il·luminació. No em posaré a decidir quina és la importància de la llum en una fotografia perquè em sembla què és prou obvi, però podríem afirmar sense por a equivocar-nos ni un centímetre que la llum en una fotografia ho és tot. Per tant, a través d’allò que il·luminem (i sobretot d’allò que no il·luminem) podem crear textures i volums que ens despertin aquest impuls instintiu que tenim tots. A menjar!

Si voleu conèixer els últims treballs de fotografia gastronòmica a Girona visiteu el meu portfoli

Àlex Salcedo – Fotògraf professional a Girona. Fotògraf de producte, publicitat i gastronòmic.

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona

fotografo gastronomico girona


Darrera de la fotografia gastronòmica

Parlar de que la gastronomia està moda a Girona ja no és cap secret. Gràcies als pioners guardonats amb estrelles Michelin que han aconseguit col·locar Girona dins el mapa gastronòmic, la cultura sobre el menjar i el què mengem augmenta de manera considerable any rere any. Fruit d’això trobem un munt de restaurants joves però amb molta tradició al darrera que estan remant per algun dia ser el relleu dels seus consagrats mestres.

Avui en concret vull parlar del restaurant Bubbles de Girona, que dona vida les fotografies que faig per Pordamsa, empresa amb la que col·laboro actualment. Molts de vosaltres segur que el coneixeu i ja heu pogut degustar les meravelles de l’Àngel. Pels que encara no el conegueu, el Bubbles és un Gastrobar. Però que és un Gastrobar? Un Gastrobar apropa l’alta cuina a la tapa de sempre. Amb elaboracions molt estudiades i amb productes de nivell, el Bubbles reinterpreta el concepte de tapa afegint un toc de cuina moderna i creativa. Pot sonar a cliché dir cuina creativa però pels que coneixeu la cuina de l’Àngel, sabeu que em quedo curt!

En el petit recull de fotografies, podrem veure una mica a la creació i disseny d’aquests plats on més que una cuina és gairebé un laboratori ple d’aliments estrambòtics i estris que difícilment sabríem per a què serveixen. Un cop executats, amb una precisió quirúrgica, aquí és on entra la meva part del procés, que és la fotografia (tema del que més endavant en parlaré).

Si voleu conèixer els últims treballs de fotografia gastronòmica a Girona visiteu el meu portfoli

Àlex Salcedo – Fotògraf professional a Girona. Fotografia de producte, publicitat i gastronòmica.

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

Bubbles Girona

Fotograf Gastronomic Girona

 


Girona en format mig

Tant si ets de Girona com si no, es gairebé inevitable parar-te uns instants i fotografiar qualsevol dels punts de vista que ofereix la ciutat. Des de l’Onyar fins les escales de la Catedral, son paisatges recurrents que fotografiem un cop darrera l’altre. En aquesta petita galeria us porto un recull dels mateixos paisatges de sempre, però fotografiats d’una manera diferent. En concret amb una càmera de format mig analògic manual amb tot el que això comporta: sense enfocament automàtic i sense cap tipus d’electrònica moderna. El resultat que us ensenyo és el primer carret, per tant per mi ha sigut tota una experimentació amb un format nou, però homenatjant els paisatges que he fotografiat molts cops. Pels que sou més geeks (que en som molts), la càmera és una Zenza Bronica ETRSi amb l’objectiu normal de 75mm, una càmera clàssica i assequible actualment.

Les fotografies obtingudes aparentment, no disten molt d’unes fetes amb una càmera moderna exceptuant un color meravellosament indescriptible. El carret com no podia ser d’una altre manera és el Kodak Ektar 100, que ofereix aquest espectacle visual de contrast i color. Deixant de banda les observacions subjectives que poden agradar més o menys, una de les coses que garanteix aquest format és la sensació de la fotografia manual i mecànica. Et fa participar del procés fotogràfic en tots els sentits. Quan carregues la pel·lícula (que al principi és tota una experiència), quan enfoques manualment a través d’un visor enorme, quan mesures manualment l’exposició calculant com la vols compensar, si a les altes llums o les ombres i sobretot amb la sensació que el món es para quan sents un rotund CLAC! i tot queda a les fosques. Pot sonar un xic exagerat ho reconec, però quan has nascut fotogràficament amb càmeres digitals i de cop tastes aquesta medicina, és impossible que et deixi indiferent.

Espero que aquesta relació tant especial amb aquest format duri molts anys. Si voleu ampliar més informació sobre els meus treballs més recents de fotografia visiteu el meu portfoli.

Àlex Salcedo – Fotògraf professional a Girona. Fotografia de producte, publicitat i gastronòmica.

girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona

Alex salcedo fotograf professional girona