Com triar un fotògraf a Girona

Trobar un fotògraf que encaixi en les necessitats del teu projecte no és una feina fàcil. Primer de tot, cal navegar entre les moltíssimes i creixents opcions que hi ha a la comarca de Girona, però sense complicar-se la vida. Google com sempre, és una opció més que recomanable sobretot si fem servir les paraules clau adequades per cada cerca. Per exemple, si fem la cerca genèrica de Fotògraf Girona, i busquem un tipus de servei en concret, no serà una bona idea. Trobarem molts resultats genèrics que no s’acostaran a les nostres necessitats. Per tant, serà adequat afinar la cerca amb paraules clau més concretes com Fotògraf Producte Girona per trobar el tipus de fotògraf que ofereixi serveis de fotografia de publicitat a la ciutat o comarques. Això ho podem fer extensible a qualsevol sector de la fotografia, siguin casaments, retrats o, perquè no, fotografia de mascotes.

Businessman is working at his desk, focus on finger.

Alex Salcedo – Fotògraf Girona

Un cop tenim les paraules clau adequades que s’ajusten al servei que volem trobar, és sempre recomanable fer una tria mínima de 3 fotògrafs o serveis, per tal de comparar l’oferta. No és recomanable fer una tria molt grossa perquè ens portaria molt de temps analitzar l’oferta i ens acabaria creant confusió. De cadascun dels serveis trobats, és important veure que l’estil i proposta estètica de cadascun està en la línia de les necessitats del nostre projecte. Per tant, és millor triar una proposta de servei que sigui especialitzada pel nostre projecte i amb uns treballs ja realitzats semblants al que estem buscant. Altres coses a observar per fer la comparativa, és comprovar el feedback del fotògraf. Si connectem amb les seves idees, si proposa un sistema àgil de treball i sobretot, i encara que sigui obvi, que sigui un fotògraf professional.

Old metal vintage film camera isolated on white background.

Alex Salcedo – Fotògraf Girona

Des d’Alex Salcedo Fotografia, proposem aquest sistema àgil i professional de fotografia a Girona. La nostra especialitat és la fotografia de producte. Dins la fotografia de producte englobem la fotografia gastronòmica i publicitària com a una de les nostres especialitats. Des de fotografia de producte alimentari fins a cartes per restaurants, passant per l’alta cuina de restaurants amb Estrella Michelín.

La nostra filosofia és oferir un servei de qualitat a un preu raonable a la comarca de Girona. D’aquesta manera, les empreses s’eviten treballar amb fotògrafs de Barcelona i disposen d’un fotògraf local de qualitat proper, que té disponibilitat per reunir-se i amb capacitat de maniobra. La nostra vocació és entregar un material de qualitat, adequat a les necessitats del client de Girona i amb una bona postproducció. L’altra part important de la nostra filosofia de treball és el tracte amb el client. Mantenir un feedback àgil i responsiu per escurçar tot el que es pugui els terminis d’entrega, que sovint s’allarguen de manera innecessària.

Young woman using laptop while sitting on stairs. Unrecognizable

Alex Salcedo – Fotògraf Girona

Triar un fotògraf professional a Girona no és feina fàcil. Amb aquest petit article pràctic i autopromocional (tot s’ha de dir) espero haver donat alguna eina per agilitzar aquest procés i sobretot per acabar fent una elecció correcta pel nostre futur projecte.


Com NO guanyar-se la vida com a fotògraf professional

Les noves formes d’economia estan vestides d’oportunitat i precarietat a parts iguals. També estan vestides d’un màrqueting impecable i molt atractiu que et fa arribar a pensar que l’oportunitat existeix i que ara és un bon moment d’embarcar-s’hi. Evidentment, estic parlant de l’economia col·laborativa. Dues paraules que sonen bé, però que disten molt de ser el que etimològicament signifiquen.

Sense entrar a comentar cap empresa en concret, al vídeo explico dos exemples d’unes 5 o 6 propostes que ja m’han arribat d’aquest estil. On una empresa em contacta per oferir-me una sèrie d’encàrrecs de fotografia. A priori sona bé també, però és un desencant quan m’expliquen les condicions, sovint abusives amb unes tarifes ridícules.

 

Espero que el tema us interessi i d’aquesta manera ho podem posar entre tots sobre la taula una estona. I si voleu estar al corrent de nou contingut que vagi penjant, subscriviu-vos! ;-)

Àlex Salcedo – Fotògraf professional a Girona.

Fotografia de producte a Girona, fotografia de gastronomia, fotografia industrial, fotografia publicitat.


Tot és qüestio de Cultura, gastronòmica.

Alex Salcedo Fotograf Girona_4

Viatjar a Itàlia és un valor segur. Per sort, la vaig descobrir fa uns anys en un viatge a Florència. En aquest viatge vaig descobrir molt més que una ciutat o una regió. Vaig descobrir, en primer lloc, que no en tenia ni idea sobre els italians ni molt menys sobre la seva gastronomia. Vaig tornar meravellat i amb ganes boges de tornar-hi moltes més vegades. També vaig descobrir que per pura ignorància donem per suposades moltes coses que no coneixem. Coses com que a Itàlia només existeixen dos tipus de menjar: la pasta i la pizza.

Alex Salcedo Fotograf Girona_1 Alex Salcedo Fotograf Girona_3 Alex Salcedo Fotograf Girona_5

I parlant sobre menjar, que és el que hem vingut a fer, volia escriure una petita reflexió sobre la gastronomia italiana. Més que la gastronomia italiana, sobre el que representa la gastronomia pels italians. Pel que he anat coneixent, pels italians hi ha una cosa sagrada que de cap manera no es pot tocar: la qualitat del producte. Prova d’això és que si llences un dau a l’aire i tries a dit el lloc on vols menjar, fer un cafè o simplement comprar uns cannoli, encertaràs. Basicament s’estimen el producte, sense concessions, i això es contagia.

No val anar a la salumeria i comprar qualsevol formaggio o prosciutto: la gent va a comprar sabent el què compra. Saben que aquell formatge té tants mesos de curació en bodega i que això té un cost que estan disposats a pagar. O que un plat de pasta fresca porta molta estona d’elaboració i que els ous que faran servir per fer aquesta pasta vénen d’una granja on les gallines s’alimenten de manera natural. I això té un cost.

Tot és qüestió de cultura, en general. Tot té un preu perquè tot porta una feina. La globalització del low cost ho ha destruït gairebé tot,  però no hem de jugar amb el menjar. No podem pretendre comprar productes càrnics de qualitat al mínim preu, esperar que tingui bon sabor i que a sobre no fem malbé el medi ambient. Això per posar un petit exemple, però seria extrapolable a moltíssimes altres coses.

Alex Salcedo Fotograf Girona_2

Ens hem d’estimar més el producte, i també la feina que hi ha al darrera. En general, hem d’estimar més. Valorar més el que tenim i ser una mica més consegüents amb què consumim i com ho consumim. I si, sense anar a buscar la perfecció, ho arribem a aconseguir de manera mínima, viurem en un món una mica més just.


El futur de la fotografia mòbil

De fet, és un tema del qual ja s’ha parlat bastant però no puc parar de pensar-hi sovint, sobretot aquests dies de nadal i reis, on els grans fabricants (de telèfons) treuen tot el múscul fotogràfic de les seves novetats. Ara ja no estem parlant de quin telèfon és millor, ni de quin sistema operatiu és el més estable o el que te 4 o 8 nuclis. Ara tot es redueix a un tema fotogràfic. Els processadors ara son molt econòmics i l’alta tecnlogia cada cop és més barata. Allà on queda tot un camp per explorar, és amb les càmeres.

alex salcedo fotografia 001alex salcedo fotografia 004

alex salcedo fotografia 002

 

 

 

 

 

 

Poc importen les pantalles retina, o els infinty edge. Ara el que es porta és mínim de 3 a 4 càmeres amb diferents distàncies focals, bones dosis de fotografia computacional i algoritmes que son la canya. Jo sempre he sigut bastant tradicional als canvis i fidel a tot allò que funciona bé, però aquest any a un breu viatge a Londres amb l’iPhone 8 plus de només 2 càmeres (totalment desfassat) he pogut comprovar el gran càmera-mòbil que és. De sobte em trobo fent una street photo ràpida, amb uns jpgs molt ben processats, amb sistema HDR automàtic que funciona bé i de postre una segona càmera de 56mm que te la capacitat de desenfocar (artificialment). Per si fos poc, tornant amb l’avió vaig poder processar uns 40 jpgs amb l’snapseed en un blanc negre molt filmy, acord als temps que corren.

alex salcedo fotografia 003

Això ens porta a pensar quin és el futur de la fotografia mòbil i cap a on evolucionarà aquesta forma tant nova d’entendre la fotografia. De moment ja sabem coses com l’alta caducitat de les imatges, la sobresaturació d’aquestes, la seva mala gestió i arxivat i sobretot el futur incert d’aquestes fotos dins dels nostres telèfons. També sabem que els mòbils han destruït les compactes digitals i també alguna que d’altre feina de fotografia professional. Però seria molt pessimista només quedar-nos amb les coses dolentes. La fotografia mòbil ha creat testimonis arreu del món que han pogut explicar injustícies abans silenciades però que gràcies a les noves tecnologies han aconseguit creuar fronteres i destapar problemes. Ha creat un nou llenguatge i sobretot una nova manera de compartir la fotografia molt més plural.

alex salcedo fotografia 005 alex salcedo fotografia 006alex salcedo fotografia 010

 

 

 

 

 

 

 

alex salcedo fotografia 009

alex salcedo fotografia 008

Crec que amb tots aquests pros i contres podem fer una reflexió final. Penso que el seu futur passarà per voler-se semblar cada cop més a la fotografia professional, amb millors òptiques (potser arribaran a ser intercambiables), sensors més grossos, ranures per targetes de memòria, més intel·ligència artificial (molta més), més intrusisme professional i polarització.

Bé, no voldria ser catastrofista ni molt menys semblar un guionista de black mirror, però realment la fotografia mòbil és un monstre que te molta gana i crec que tot just va pel primer plat.


Tothom és fotògraf fins que…

Amb aquesta premissa volia fer una petita reflexió en veu escrita. “Tothom és fotògraf fins que” és la frase que una marca de moda, d’aquestes que surten com xurros pel facebook que es creuen inventar l’espardenya, anunciava unes noves samarretes especialment pensades pels mascles amb barba de dos pams que són autèntics fotògrafs de veritat (pensareu, tu portes barba. Sí, de 4 dits així que encara tinc marge!) D’aquells que no els fa por el mode manual i que porten una vida trepidant plena d’emocions. Sincerament en veure la imatge i el que anunciava no em vaig sentir gaire identificat ni amb el personatge ni amb la frase en si i tot seguit explico per què.

60627704_2392815124284764_7353543799609491456_n

En primer lloc i el més evident. Trobo una tonteria de dimensions grotesques esmentar que tothom és fotògraf fins que es fa servir el mode manual. Penseu que la frase està posant el focus en què ets o no fotògraf a través de l’aparell que fa fotografies no per tot el que hi ha darrere com és el punt de vista, els coneixements, la visió subjectiva de cadascú o el més important que és l’estima al mitjà. El mode manual és simplement una funció que de tant en tant es fa servir per determinades situacions, que normalment acaben essent poques i precisament a on els paràmetres de llum són estables. Així que el primer que ens queda clar, és que la càmera fotogràfica és només una eina per un mitjà. L’equip fotogràfic mai serà un fi per si sol, perquè de ser així no estaríem parlant de fotografia, estaríem parlant d’una altra cosa.

D’altra banda, podem parlar del senyor d’esquena ample, barba blanca i mirada desafiant que fa de model per la promoció. Avui dia estem gairebé obligats a ser un personatge. A tenir una identitat pública que compleixi els paràmetres bàsics per ser acceptats i sobretot i el més important: reconeguts. I aquí és on entra el nostre subjecte, un tio curtit per la vida que ha vist mig món. Fins aquí tot bé, però si de veritat fos fotògraf, portaria tatuada com a mínim una Rolleiflex F 2.8 o perquè no una bona Hasselblad 500CM. D’aquesta manera, un bon cuiner com a mínim ha de portar tatuat un ganivet de damasc japonès o una forquilla en forma de trident. En resum, i conyes a part, el que volem projectar de la nostra personalitat tampoc ens converteix en fotògrafs, i molt menys en millors professionals.

 

alexsalcedo

Doncs, què significa ser fotògraf?, què vol dir dedicar-se a la fotografia?, o que vol dir simplement fer fotos? Aquí entrem a l’etern debat. Em podria mantenir al marge i ser diplomàtic com normalment sóc, però aquest cop em vull mullar. Considerar-me fotògraf són paraules que sempre m’han sonat molt grosses, com a molt importants. Inclús ara em sobrepassen. Segurament per l’etern respecte que li tinc a la professió i al mitjà i també als meus referents, els quals els considero autèntics fotògrafs i pioners. Però en el fons haig de fer l’esforç, perquè em dedico a la fotografia per tant m’hauria de considerar fotògraf. Després de tot, crec que m’ho he acabat guanyant.

Aquesta petita reflexió que acabo de fer, crec que és la que hauria de fer cadascú interiorment. Preguntar-s’ho a si mateix de manera sincera per trobar la resposta. Penso que d’aquesta manera hi hauria menys malentesos i tothom viuria una mica més feliç i tranquil fent fotografies.

 

Alex Salcedo – Fotògraf de publicitat i gastronomia a Girona