Afortunadament, els dies més difícils de la pandèmia sembla que ja han passat i ara és hora de començar a pensar en els següents passos. A causa d’aquesta aturada, la majoria de comerços s’han vist obligats a tancar i han vist com el seu mètode de venda tradicional s’ha vist compromès per la crisi sanitària. Això ha posat de manifest en molts casos la falta de digitalització de les empreses i, per consegüent, la impossibilitat de vendre els seus productes online.

En què poden consistir aquests següents passos? De ben segur que un d’ells i potser a parer meu el més important, és la necessitat de digitalització de les empreses a escala general. Tant per temes de teletreball, que tan de moda s’ha posat aquests dies i que ha creat prou controvèrsia, com per temes de e-commerce i botigues online. Alguns especialistes comentaven aquests dies que en l’àmbit digital ens hem vist empesos a una evolució de dos anys en dos mesos! Doncs ara és un must fer xerrades pel Zoom, fer webinars i demanar menjar a domicili online. I partir d’aquesta setmana, també fer cua per un gelat de la Bombonera a Girona…

Una de les possibles vies per aquests comerços afectats, és el disseny i la implementació d’una botiga online. Però, malauradament, no n’hi ha prou en penjar unes fotos fetes amb el mòbil i esperar les vendes. Prèviament s’ha d’elaborar una estratègia per focalitzar els esforços i la inversió cap a bon port. I aquí és on entra la fotografia (entre molts altres factors, és clar).

Hem de tenir en compte que el primer contacte que tenen els nostres clients amb els productes que volem vendre són les fotografies. Per tant, una bona fotografia de producte garantirà una bona primera impressió i sobretot una bona retenció de l’audiència a la nostra botiga online. Normalment, per evitar distraccions de què volem vendre a la botiga online s’opta pel fons blanc pur, que té una bona integració posterior amb el disseny i és molt flexible per altres aplicacions. Però el fons blanc, tot i semblar una fotografia fàcil, és una de les tècniques difícils de controlar, perquè requereix bona tècnica tant d’il·luminació com d’edició. El producte ha de quedar ben representat, amb les proporcions correctes, el seu color real i un cert volum que el defineixi.

Des d’Àlex Salcedo Fotografia, oferim a les empreses de Girona un servei de fotografia integral per fer el salt digital a aquestes empreses que volen incorporar un e–commerce amb bones fotografies professionals. Així doncs, si heu arribat al final de l’article i heu llegit inclòs la falca publicitària que estic escrivint, no dubteu en contactar si teniu algun dubte sobre la fotografia e-commerce a Girona.

Aquest període d’incertesa ens planteja grans reptes un cop arribi al seu fi. Entre tots ells n’hi ha un que predomina sobre els altres: com serà la reactivació de l’activitat econòmica. Avui intentaré ser optimista (cosa relativament poc habitual) i vull pensar que tot anirà bé. Tot i que es viuran o s’estan vivint situacions límit a molts negocis, pot ser un període de reestructuració, replantejament, millora i mirada cap endavant. Aquesta inactivitat ens ha permès pensar una mica cap endins, veure com hem fet les coses fins ara i com volem que siguin. Tot i que la situació ha posat entre l’espasa i la paret a molts negocis, grans i petits, vull pensar que tot anirà bé.

Jo, com a fotògraf a Girona, crec fermament que una de les maneres per seguir serà invertint en els nostres negocis. De fet, molts aquests dies ja ho estem fent amb formacions en línia, auditories casolanes, balanços, etc. Perquè si alguna cosa té aquesta situació, és que ens dóna perspectiva, i això ho hem d’aprofitar. Crec fermament que serà important invertir en com ens comuniquem amb els nostres clients, amb missatges clars i directes allunyats de tot el soroll ambient. I com no podia ser d’una altra manera, la fotografia i el vídeo tenen un paper important i vital en tot aquest procés. Tenint en compte que gran part de la comunicació actual la fem a través de la fotografia i el vídeo, ara més que mai els negocis i les empreses necessiten destacar i comunicar correctament els seus valors i el que aporten a la societat, ja sigui amb els seus serveis, productes o propostes.

Part de la meva feina com a fotògraf a Girona (repeteixo les keywords, per google ;-D) es basa a assessorar i aconsellar als negocis i a les empreses quina és la millor manera de comunicar-se amb els seus clients a través de les imatges. Crec que la imatge és un dels puntals de qualsevol empresa o negoci, així com d’altres puntals essencials com la pàgina web, el disseny, la comunicació, etc. Així doncs, la fotografia ens permet posicionar correctament el nostre producte o servei per davant de la competència deixant un missatge clar i concís de què es vol representar.

Vull ser optimista (cosa relativament poc habitual), i n’estic convençut que tot i les dificultats que viurem els mesos que venen, ens en sortirem!

 

Això del confinament et fa treure col·leccions més ràpid que el Zara. Avui us porto la segona remesa de fons de pantalla pels mòbils més inquiets, si sou d’aquells que canvia de wallapaper dos cops al dia, aquest és el vostre lloc. En aquesta segona remesa us porto més textures, més paisatges i més color que mai. També he afegit com de costum alguna foto monocroma i com a bonus, un gatet súper simpàtic que vaig trobar-me a una escapada per Taüll, el qual no va dubtar a interessar-se pels turistes que estaven interessats en ell.

Totes les fotos són CovidFree © i han passat estrictes controls de qualitat. Així doncs, us convido a donar un aire nou a aquesta eina tan imprescindible aquests dies de confinament que entre memes i vídeos-paròdia ens ajuda a passar l’estona amb una mica més de bon humor.

Per descarregar-los només heu de prémer sobre la fotografia i amb el botó dret fer un “guardar imatge com” o des del vostre mòbil fer una pulsació llarga i llavors “afegir a fotos” (els android suposo que semblant) i si teniu algun dubte m’envieu un missatge.

Si us han agradat, compartiu! I recordem: #filmisnotdead

Alex Salcedo – Fotògraf Girona

 

No us ha passat mai que esteu farts del vostre fons de pantalla? A mi em passa sovint. Els del telèfon no m’agraden mai i sovint me’ls haig de fer jo! Quan un trobo que té massa color, l’altre la textura no m’agrada. Normalment opto pels meus neutres que em deixin llegir bé les icones, però això ja és una preferència personal :-)

D’aquí m’ha sortit una idea una mica just for fun que és editar una sèrie de wallpapers pels mòbils i penjar-la al blog. D’aquesta manera, tot i que confinats, vestirem el nostre mòbil amb l’elegància que es mereix. El recull de fons de pantalla és molt divers i espero que agradi a tot tipus de públic. Hi ha imatges de la costa brava, Girona, camps de blat, textures abstractes… Així podem anar variant el wallpaper segons el nostre estat d’ànim, que aquests dies n’estic segur que per a tots, és una mica canviant. La primera col·lecció està composta per 10 imatges i en tinc 10 més de preparades, però que formaran part de la segona col·lecció.

Espero que us agradin i si més no, us entretinguin una estoneta ;-)

Per descarregar-los només heu de prémer sobre la fotografia i amb el botó dret fer un “guardar imatge com” o des del vostre mòbil fer una pulsació llarga i llavors “afegir a fotos” (els android suposo que semblant) i si teniu algun dubte m’envieu un missatge.

Si us han agradat, compartiu!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com simple aficionat a les pel·lícules de ciència-ficció i futurs distòpics, encara em costa fer-me a la idea de què estem vivint. És el guió perfecte i m’explico. Resulta que mesos abans de la crisi sanitària hi havia, per si ens em oblidat, una crisi climàtica que anunciava amb urgència que si no posàvem remei a les emissions de Co2, l’escalfament global seria irreversible. Doncs ara resulta que tenim a més de mig món confinat a casa seva perquè un virus amenaça la població mundial, amb centenars de milers d’infectats i milers de morts. Em considero ateu, però si hagués d’existir alguna cosa per sobre de la raó humana, jo ja en tindria la resposta. El Karma del planeta ha fet un epic win, en tota regla.

Bé, més enllà de reflexions en veu escrita per intentar donar un sentit a tot això, la pregunta que no paro de fer-me és si n’aprendrem alguna cosa d’aquesta situació. La crisi sanitària passarà, i superarem el virus entre tots plegats, això és evident encara que trigarà més o menys a arribar. Però el que realment em fa por és pensar que quan superem el virus, seguirem amb les nostres vides com si res hagués passat. Recordant aquella crisi com una etapa molt dura però que ja forma cosa del passat. Crec que aquesta situació ha posat de manifest el dèbil equilibri mundial que existeix, tant en l’àmbit econòmic, com en l’àmbit polític. Econòmicament per la gran dependència de la producció externalitzada que tenim amb la Xina, que quan s’ha vist forçada al tancament de les fàbriques, el món sencer ha tremolat, de veritat. Les borses s’han desplomat i ja s’ha començat a parlar d’una crisi més greu que la del crac del 29. En l’àmbit polític per la pèssima gestió de la crisi en general. Primer obviant que el problema és cosa dels xinos i com ells viuen molt lluny, estem segurs a milers de quilòmetres al nostre primer món. Per tant, en lloc de preveure un coixí de seguretat d’equips mèdics, personal sanitari, llits, mesures de confinament i contenció, hem seguit amb la vida normal fins que els hi ha esclatat a la cara dels veïns italians. Però si això no fos poc, un cop vist el problema que teníem al costat de casa, s’ha esperat i especulat fins que no s’ha pogut més fins a declarar l’estat d’alarma. Llavors hem de sentir que tot això s’ha fet per no deixar caure a l’economia, ja insostenible de per si. Tenint en compte que els polítics governen pels interessos de la gent, prioritzar l’economia espanyola que és cuera a Europa per davant dels ciutadans, no els deixa en gaire bon lloc.

A la societat en canvi, crec que hi ha hagut reaccions molt diverses que han anat evolucionant. Quan la crisi a la Xina començava a fer por de veritat, aquí es començava a parlar de racisme i molts establiments regentats per xinesos se’n ressentien, com si ells fossin els culpables del problema. Però aquí un cop més el Karma ha fet de les seves senyores i senyors. La Xina i els països asiàtics en general, ens han donat una lliçó de disciplina, gestió i esforç per pal·liar i superar una situació molt crítica. Llavors n’estic segur que tots aquells que miraven amb recel als xinesos s’han estat preguntant si aquí s’estan fent bé les coses i quina és la seva responsabilitat. Aquí s’han vist situacions molt estrambòtiques. Com l’expresident del govern José María Aznar viatjant en plena crisi a la seva segona residència a Marbella, ubicada en una urbanització de luxe. O com el secretari general de Vox, el senyor Ortega Smith, esborrant un tuit racista on deia que lluitava contra “el virus chino” amb els seus “anticuerpos españoles“, després que l’ambaixada xinesa a Espanya li fotés una estirada d’orella. També s’han vist burgesos adinerats anant de finde a la Cerdanya, o cues a les sortides de València en ple estat d’alarma. També hem vist gent comprant prou menjar per fer celebrar 10 nadals en 1 setmana. En fi, és un país per no avorrir-se. Però no ens quedem amb les efemèrides més virals que donen audiència als diaris digitals. La societat en general, ha sigut la primera a gestionar-se, autoconfinar-se, a difondre missatges amb informació important i la primera a procurar fer bé les coses. Com sempre i un cop més, ha quedat demostrat que la societat arriba allà on no arriben els polítics i que el poder real està a la base de la piràmide.

N’aprendrem alguna cosa de tot això? La veritat és que no ho sé. Però crec que és una oportunitat única a la història (sense ànim de ser dantesc) de replantejar-nos moltes coses com a societat i fins a tot com a planeta. Replantejar-nos el que realment és important. Si és sostenible la manera en què vivim, si consumim de manera responsable, si ajudem als altres. Si els polítics que ens governen els hi importem, si votem de manera conscient, si ens creiem tot el que ens diuen. Si valorem prou els que treballen per nosaltres, si ens valorem prou a nosaltres mateixos, si valorem bé les relacions personals. Si ens estimem prou al planeta, si ens importa realment el planeta. Si som diferents per ser d’un lloc o l’altre, si som diferents pel color de pell, si ens sentim d’un país o un altre.

Crec que és una oportunitat única per aprendre’n. Per voler millorar les coses, per voler ser millors persones.