Amb aquesta premissa volia fer una petita reflexió en veu escrita. “Tothom és fotògraf fins que” és la frase que una marca de moda, d’aquestes que surten com xurros pel facebook que es creuen inventar l’espardenya, anunciava unes noves samarretes especialment pensades pels mascles amb barba de dos pams que són autèntics fotògrafs de veritat (pensareu, tu portes barba. Sí, de 4 dits així que encara tinc marge!) D’aquells que no els fa por el mode manual i que porten una vida trepidant plena d’emocions. Sincerament en veure la imatge i el que anunciava no em vaig sentir gaire identificat ni amb el personatge ni amb la frase en si i tot seguit explico per què.

En primer lloc i el més evident. Trobo una tonteria de dimensions grotesques esmentar que tothom és fotògraf fins que es fa servir el mode manual. Penseu que la frase està posant el focus en què ets o no fotògraf a través de l’aparell que fa fotografies no per tot el que hi ha darrere com és el punt de vista, els coneixements, la visió subjectiva de cadascú o el més important que és l’estima al mitjà. El mode manual és simplement una funció que de tant en tant es fa servir per determinades situacions, que normalment acaben essent poques i precisament a on els paràmetres de llum són estables. Així que el primer que ens queda clar, és que la càmera fotogràfica és només una eina per un mitjà. L’equip fotogràfic mai serà un fi per si sol, perquè de ser així no estaríem parlant de fotografia, estaríem parlant d’una altra cosa.

D’altra banda, podem parlar del senyor d’esquena ample, barba blanca i mirada desafiant que fa de model per la promoció. Avui dia estem gairebé obligats a ser un personatge. A tenir una identitat pública que compleixi els paràmetres bàsics per ser acceptats i sobretot i el més important: reconeguts. I aquí és on entra el nostre subjecte, un tio curtit per la vida que ha vist mig món. Fins aquí tot bé, però si de veritat fos fotògraf, portaria tatuada com a mínim una Rolleiflex F 2.8 o perquè no una bona Hasselblad 500CM. D’aquesta manera, un bon cuiner com a mínim ha de portar tatuat un ganivet de damasc japonès o una forquilla en forma de trident. En resum, i conyes a part, el que volem projectar de la nostra personalitat tampoc ens converteix en fotògrafs, i molt menys en millors professionals.

Doncs, què significa ser fotògraf?, què vol dir dedicar-se a la fotografia?, o que vol dir simplement fer fotos? Aquí entrem a l’etern debat. Em podria mantenir al marge i ser diplomàtic com normalment sóc, però aquest cop em vull mullar. Considerar-me fotògraf són paraules que sempre m’han sonat molt grosses, com a molt importants. Inclús ara em sobrepassen. Segurament per l’etern respecte que li tinc a la professió i al mitjà i també als meus referents, els quals els considero autèntics fotògrafs i pioners. Però en el fons haig de fer l’esforç, perquè em dedico a la fotografia per tant m’hauria de considerar fotògraf. Després de tot, crec que m’ho he acabat guanyant.

Aquesta petita reflexió que acabo de fer, crec que és la que hauria de fer cadascú interiorment. Preguntar-s’ho a si mateix de manera sincera per trobar la resposta. Penso que d’aquesta manera hi hauria menys malentesos i tothom viuria una mica més feliç i tranquil fent fotografies.

Alex Salcedo – Fotògraf de publicitat i gastronomia a Girona

Aquesta entrada al Bloc és un petit publi-auto-reportatge sobre què faig i quins son els serveis fotogràfics que oferim des de www.alexsalcedo.cat

Per posar-nos una mica en antecedents, sòc l’Àlex. Em dedico a la fotografia professional des del 2011 i actualment estic especialitzat en fotografia publicitària, de producte i gastronomia a les comarques de Girona.

Una imatge val més que mil paraules. Sota aquest reconegut cliché la societat ha anat evolucionant cap a un llenguatge visual molt avançat on les imatges han substituit les paraules i els vídeos estan començant a substiuir les imatges. Així doncs, el meu principal objectiu és aconseguir la millor imatge per els meus clients. A més de fotografiar, un dels altres objectius principals és assessorar al client per enfocar l’estil i el llenguatge correcte per transmetre els valors i la qualitat de la seva empresa.

Alex Salcedo Fotograf Girona

Com a fotògraf publicitari, de les coses que tinc sovint la sort de fotografiar son aliments. Aliments en tots els seus estats, cuinats, líquids, de fast-food o bé d’alta cuina, la importància és sempre la mateixa: representar el millor possible les qualitats del producte.  Posem un exemple d’un artesà que fabrica sabates. Aquest artesà fabrica una per una i de manera manual les sabates segons la tradició de la seva familia i segons uns estàndars de qualitat molt alts. El problema és que aquest artesà te pàgina web i presència a les xarxes socials però no disposa de fotografies de qualitat que transmetin la seva activitat. Així aquest artesà te un molt bon producte amb molt de valor, fa de manera correcta el 2.0 però li falla lo més important, que és la comunicació. Les imatges son el vehicle principal per transmetre el valor de la seva tradició i excel·lència. Aquest petit exemple informal em fa pensar sovint en moltíssims negocis que passen per alt aquest detall, que és la clau per desmarcar-se de la competència i transmetre un missatge clar del què estan oferint.

Alex Salcedo Fotograf Girona

Com a fotògraf professional a Girona, acompanyo de manera fàcil i eficaç als vostres negocis per tal de millorar les imatges i alhora, el missatge que acaba arribant als vostres clients.

Alex Salcedo Fotografia – Fotògraf de publicitat, gastronomia i producte a Girona.

Un cop passades les festes, per sort de molts, toca fer-se nous propòsits per aquest 2019 que acabem de començar. Enrera deixem dies de bogeria col·lectiva i ara toca reflexionar amb el cap una mica més fred. Curiosament i de manera sistemàtica a tots ens passa quelcom semblant, els propòsits es repeteixen any rere any i sembla que no acabem mai d’assolir els resultats que volem, que si deixar de fumar, perdre uns quilets, apuntar-se al gimnàs o aprendre a tocar al guitarra. Realment després d’aquests dies de bogeria ens hauríem de plantejar, en comptes de voler seguir gastant de rebaixes, que és el realment important per nosaltres. Amb el ritme que ens fa viure la societat avui dia, sortir a passejar i prendre el sol sembla una pèrdua de temps (menys si ho penges a instagram, és clar), perquè mentres gaudeixes del paisatge i carregues les piles, podries estar fent una altre cosa “més conectada”.

I aquí és on aconsgueixo desconectar i alhora sentir-me més conectat amb mi mateix. Disfrutar d’un passeig a ple sol de gener pel Camí de Ronda, o simplement sortir a caminar per Girona amb càmera en mà. El truc és fer-ho sense pretensions. Carregar la càmera amb la teva pel·lícula favorita (en el meu cas ja la coneixeu, Ektar 100) i simplement deixar-te portar pels carrers i allò que et vas trobant. Avui us porto unes quantes fotos més d’uns petits moments per Girona, sense pretensions. Així no cal que em senti malament per repetir clichés ni tampoc per fer la mateixa foto mil i una vegades. Simplement és un gaudir dels colors, les olors i el moviment de la ciutat que ens te el cor robat.

fotograf girona

Si diguessim que la millor manera d’aprendre fotografia és practicar i practicar fins la sacietat, seria la resposta més breu però possiblement la més encertada. A base de prova i error a cada sessió i a cada reportatge sovint treiem més informació d’alló que no ens ha acabat sortint del tot bé que del dia que surt tot rodó. Però per sort, hi han altres maneres d’aprendre fotografia més ràpides, socials i engrescadores.

Aquí és on entren en joc els tallers de fotografia, classes, cursos, cursets, seminaris, workshops o el que sigui que tingui a veure amb estar amb gent i compartir coneixament. Podem trobar dos models de durada; per un costat tenim els cursos anuals on es sol donar una bona quantitat d’informació i per l’altre els de curta durada on normalment la informació és més específica. Sigui quin sigui el curs, considero que és la millor manera.

Cursos de fotografia a Girona

En el meu cas, fins arribar a dedicar-me a la fotografia, he passat per totes les fases d’aprenentatge. Al principi com a autodidacta, absorbint tota la informació possible de blogs, webs i articles relacionats amb el tema. En aquesta fase s’apren molt de vocabulari, conceptes, idees de com funcionen les coses etc però sempre acaba sent una informació poc estructurada i confusa. La segona fase molt més important, va ser temps després en una escola de fotografia, on em van ajudar a organitzar conceptes i sobretot a aprendre metodologia. No menys importants son els tallers o workshops, on aprens conceptes molt específics i on sovint en treus informació molt valuosa.

En tot l’aprenentatge sempre hi ha un factor comú: compartir coneixaments amb gent inqueta i motivada. Aquí està la clau de tot plegat. L’efecte d’un grup motivat genera aquest aprenentatge en tota una experència on és fàcil i divertit assolir coneixaments.

Cursos de fotografia a Girona

Com a docent durants uns anys a l’ERAM (Escola de Realització, Audiovisuals i Multimèdia) i també com a docent impartint tallers i workshops, el meu objectiu principal és transmetre amb energia aquells conceptes realment importants per a què els alumnes avancin motivats a millorar la seva fotografia a Girona.

D’aquí va sorgir la idea dels tallers mensuals. Tallers compactes amb temàtiques concretes on els alumnes poden endinsar-se en aquells aspectes que volen millorar de la seva fotografia, de manera assequible i a l’abast de tothom. El proper taller serà a l’octubre, i serà un curs d’iniciació a la fotografia on aprendrem pas a pas els conceptes més importants per entendre com es fa una fotografia i quines coses s’han de tenir en compte. El curs serà a Cassà de la Selva a tans sols 10 minuts de Girona.

Així que si has llegit fins aquí abaix, t’animo a apuntar-te al taller!

La categoria fotogràfica dels bodegons és una cosa com del passat. Com quan feies classes de dibuix i pintura i et feien dibuixar aquells avorridissims bodegons de pomes, peres i taronges. Però avui dia amb les xarxes socials i la necessitat de fotografiar tot el que ens envolta els bodegons han agafat una nova dimensió en forma d’esmorzars amb alvocat, capuccinos perfectes o croissants de passarel·la. Els bodegons estan per tot arreu, des dels anuncis que mirem a la televisió, on al final de cada anunci sempre el producte anunciat que ningú mira o a qualsevol revista on trobem bodegons fins l’avorriment de rellotges, licors, roba i sabates.

Al següent vídeo intento explicar pas a pas com fer un bodegó amb un rollo clàssic, d’aquells que no fallen mai i sempre queden bé. Amb uns quants productes frescos de diferents colors i textures no et pots equivocar, només cal un repartirment de pesos visuals una mica correcte i sempre quedarà més o menys en equilibri.

Amb un esquema d’il·luminació molt simple i minimalista aconseguim una llum honesta no gaire ample però bastant natural. Les softbox o finestres de llum tenen aquesta particularitat. Una llum suau i bastant dirigida que ens permet il·luminar allà on ho necessitem.

Si us ha agradat el petit tutorial o bé ho heu trobat útil, us animo a seguir el recent canal de youtube on aniré penjant nous continguts de tot tipus relacionats amb la fotografia.