Això del confinament et fa treure col·leccions més ràpid que el Zara. Avui us porto la segona remesa de fons de pantalla pels mòbils més inquiets, si sou d’aquells que canvia de wallapaper dos cops al dia, aquest és el vostre lloc. En aquesta segona remesa us porto més textures, més paisatges i més color que mai. També he afegit com de costum alguna foto monocroma i com a bonus, un gatet súper simpàtic que vaig trobar-me a una escapada per Taüll, el qual no va dubtar a interessar-se pels turistes que estaven interessats en ell.

Totes les fotos són CovidFree © i han passat estrictes controls de qualitat. Així doncs, us convido a donar un aire nou a aquesta eina tan imprescindible aquests dies de confinament que entre memes i vídeos-paròdia ens ajuda a passar l’estona amb una mica més de bon humor.

Per descarregar-los només heu de prémer sobre la fotografia i amb el botó dret fer un “guardar imatge com” o des del vostre mòbil fer una pulsació llarga i llavors “afegir a fotos” (els android suposo que semblant) i si teniu algun dubte m’envieu un missatge.

Si us han agradat, compartiu! I recordem: #filmisnotdead

Alex Salcedo – Fotògraf Girona

 

No us ha passat mai que esteu farts del vostre fons de pantalla? A mi em passa sovint. Els del telèfon no m’agraden mai i sovint me’ls haig de fer jo! Quan un trobo que té massa color, l’altre la textura no m’agrada. Normalment opto pels meus neutres que em deixin llegir bé les icones, però això ja és una preferència personal :-)

D’aquí m’ha sortit una idea una mica just for fun que és editar una sèrie de wallpapers pels mòbils i penjar-la al blog. D’aquesta manera, tot i que confinats, vestirem el nostre mòbil amb l’elegància que es mereix. El recull de fons de pantalla és molt divers i espero que agradi a tot tipus de públic. Hi ha imatges de la costa brava, Girona, camps de blat, textures abstractes… Així podem anar variant el wallpaper segons el nostre estat d’ànim, que aquests dies n’estic segur que per a tots, és una mica canviant. La primera col·lecció està composta per 10 imatges i en tinc 10 més de preparades, però que formaran part de la segona col·lecció.

Espero que us agradin i si més no, us entretinguin una estoneta ;-)

Per descarregar-los només heu de prémer sobre la fotografia i amb el botó dret fer un “guardar imatge com” o des del vostre mòbil fer una pulsació llarga i llavors “afegir a fotos” (els android suposo que semblant) i si teniu algun dubte m’envieu un missatge.

Si us han agradat, compartiu!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com simple aficionat a les pel·lícules de ciència-ficció i futurs distòpics, encara em costa fer-me a la idea de què estem vivint. És el guió perfecte i m’explico. Resulta que mesos abans de la crisi sanitària hi havia, per si ens em oblidat, una crisi climàtica que anunciava amb urgència que si no posàvem remei a les emissions de Co2, l’escalfament global seria irreversible. Doncs ara resulta que tenim a més de mig món confinat a casa seva perquè un virus amenaça la població mundial, amb centenars de milers d’infectats i milers de morts. Em considero ateu, però si hagués d’existir alguna cosa per sobre de la raó humana, jo ja en tindria la resposta. El Karma del planeta ha fet un epic win, en tota regla.

Bé, més enllà de reflexions en veu escrita per intentar donar un sentit a tot això, la pregunta que no paro de fer-me és si n’aprendrem alguna cosa d’aquesta situació. La crisi sanitària passarà, i superarem el virus entre tots plegats, això és evident encara que trigarà més o menys a arribar. Però el que realment em fa por és pensar que quan superem el virus, seguirem amb les nostres vides com si res hagués passat. Recordant aquella crisi com una etapa molt dura però que ja forma cosa del passat. Crec que aquesta situació ha posat de manifest el dèbil equilibri mundial que existeix, tant en l’àmbit econòmic, com en l’àmbit polític. Econòmicament per la gran dependència de la producció externalitzada que tenim amb la Xina, que quan s’ha vist forçada al tancament de les fàbriques, el món sencer ha tremolat, de veritat. Les borses s’han desplomat i ja s’ha començat a parlar d’una crisi més greu que la del crac del 29. En l’àmbit polític per la pèssima gestió de la crisi en general. Primer obviant que el problema és cosa dels xinos i com ells viuen molt lluny, estem segurs a milers de quilòmetres al nostre primer món. Per tant, en lloc de preveure un coixí de seguretat d’equips mèdics, personal sanitari, llits, mesures de confinament i contenció, hem seguit amb la vida normal fins que els hi ha esclatat a la cara dels veïns italians. Però si això no fos poc, un cop vist el problema que teníem al costat de casa, s’ha esperat i especulat fins que no s’ha pogut més fins a declarar l’estat d’alarma. Llavors hem de sentir que tot això s’ha fet per no deixar caure a l’economia, ja insostenible de per si. Tenint en compte que els polítics governen pels interessos de la gent, prioritzar l’economia espanyola que és cuera a Europa per davant dels ciutadans, no els deixa en gaire bon lloc.

A la societat en canvi, crec que hi ha hagut reaccions molt diverses que han anat evolucionant. Quan la crisi a la Xina començava a fer por de veritat, aquí es començava a parlar de racisme i molts establiments regentats per xinesos se’n ressentien, com si ells fossin els culpables del problema. Però aquí un cop més el Karma ha fet de les seves senyores i senyors. La Xina i els països asiàtics en general, ens han donat una lliçó de disciplina, gestió i esforç per pal·liar i superar una situació molt crítica. Llavors n’estic segur que tots aquells que miraven amb recel als xinesos s’han estat preguntant si aquí s’estan fent bé les coses i quina és la seva responsabilitat. Aquí s’han vist situacions molt estrambòtiques. Com l’expresident del govern José María Aznar viatjant en plena crisi a la seva segona residència a Marbella, ubicada en una urbanització de luxe. O com el secretari general de Vox, el senyor Ortega Smith, esborrant un tuit racista on deia que lluitava contra “el virus chino” amb els seus “anticuerpos españoles“, després que l’ambaixada xinesa a Espanya li fotés una estirada d’orella. També s’han vist burgesos adinerats anant de finde a la Cerdanya, o cues a les sortides de València en ple estat d’alarma. També hem vist gent comprant prou menjar per fer celebrar 10 nadals en 1 setmana. En fi, és un país per no avorrir-se. Però no ens quedem amb les efemèrides més virals que donen audiència als diaris digitals. La societat en general, ha sigut la primera a gestionar-se, autoconfinar-se, a difondre missatges amb informació important i la primera a procurar fer bé les coses. Com sempre i un cop més, ha quedat demostrat que la societat arriba allà on no arriben els polítics i que el poder real està a la base de la piràmide.

N’aprendrem alguna cosa de tot això? La veritat és que no ho sé. Però crec que és una oportunitat única a la història (sense ànim de ser dantesc) de replantejar-nos moltes coses com a societat i fins a tot com a planeta. Replantejar-nos el que realment és important. Si és sostenible la manera en què vivim, si consumim de manera responsable, si ajudem als altres. Si els polítics que ens governen els hi importem, si votem de manera conscient, si ens creiem tot el que ens diuen. Si valorem prou els que treballen per nosaltres, si ens valorem prou a nosaltres mateixos, si valorem bé les relacions personals. Si ens estimem prou al planeta, si ens importa realment el planeta. Si som diferents per ser d’un lloc o l’altre, si som diferents pel color de pell, si ens sentim d’un país o un altre.

Crec que és una oportunitat única per aprendre’n. Per voler millorar les coses, per voler ser millors persones.

Trobar un fotògraf que encaixi en les necessitats del teu projecte no és una feina fàcil. Primer de tot, cal navegar entre les moltíssimes i creixents opcions que hi ha a la comarca de Girona, però sense complicar-se la vida. Google com sempre, és una opció més que recomanable sobretot si fem servir les paraules clau adequades per cada cerca. Per exemple, si fem la cerca genèrica de Fotògraf Girona, i busquem un tipus de servei en concret, no serà una bona idea. Trobarem molts resultats genèrics que no s’acostaran a les nostres necessitats. Per tant, serà adequat afinar la cerca amb paraules clau més concretes com Fotògraf Producte Girona per trobar el tipus de fotògraf que ofereixi serveis de fotografia de publicitat a la ciutat o comarques. Això ho podem fer extensible a qualsevol sector de la fotografia, siguin casaments, retrats o, perquè no, fotografia de mascotes.

Un cop tenim les paraules clau adequades que s’ajusten al servei que volem trobar, és sempre recomanable fer una tria mínima de 3 fotògrafs o serveis, per tal de comparar l’oferta. No és recomanable fer una tria molt grossa perquè ens portaria molt de temps analitzar l’oferta i ens acabaria creant confusió. De cadascun dels serveis trobats, és important veure que l’estil i proposta estètica de cadascun està en la línia de les necessitats del nostre projecte. Per tant, és millor triar una proposta de servei que sigui especialitzada pel nostre projecte i amb uns treballs ja realitzats semblants al que estem buscant. Altres coses a observar per fer la comparativa, és comprovar el feedback del fotògraf. Si connectem amb les seves idees, si proposa un sistema àgil de treball i sobretot, i encara que sigui obvi, que sigui un fotògraf professional.

Des d’Alex Salcedo Fotografia, proposem aquest sistema àgil i professional de fotografia a Girona. La nostra especialitat és la fotografia de producte. Dins la fotografia de producte englobem la fotografia gastronòmica i publicitària com a una de les nostres especialitats. Des de fotografia de producte alimentari fins a cartes per restaurants, passant per l’alta cuina de restaurants amb Estrella Michelín.

La nostra filosofia és oferir un servei de qualitat a un preu raonable a la comarca de Girona. D’aquesta manera, les empreses s’eviten treballar amb fotògrafs de Barcelona i disposen d’un fotògraf local de qualitat proper, que té disponibilitat per reunir-se i amb capacitat de maniobra. La nostra vocació és entregar un material de qualitat, adequat a les necessitats del client de Girona i amb una bona postproducció. L’altra part important de la nostra filosofia de treball és el tracte amb el client. Mantenir un feedback àgil i responsiu per escurçar tot el que es pugui els terminis d’entrega, que sovint s’allarguen de manera innecessària.

Triar un fotògraf professional a Girona no és feina fàcil. Amb aquest petit article pràctic i autopromocional (tot s’ha de dir) espero haver donat alguna eina per agilitzar aquest procés i sobretot per acabar fent una elecció correcta pel nostre futur projecte.

Les noves formes d’economia estan vestides d’oportunitat i precarietat a parts iguals. També estan vestides d’un màrqueting impecable i molt atractiu que et fa arribar a pensar que l’oportunitat existeix i que ara és un bon moment d’embarcar-s’hi. Evidentment, estic parlant de l’economia col·laborativa. Dues paraules que sonen bé, però que disten molt de ser el que etimològicament signifiquen.

Sense entrar a comentar cap empresa en concret, al vídeo explico dos exemples d’unes 5 o 6 propostes que ja m’han arribat d’aquest estil. On una empresa em contacta per oferir-me una sèrie d’encàrrecs de fotografia. A priori sona bé també, però és un desencant quan m’expliquen les condicions, sovint abusives amb unes tarifes ridícules.

 

Espero que el tema us interessi i d’aquesta manera ho podem posar entre tots sobre la taula una estona. I si voleu estar al corrent de nou contingut que vagi penjant, subscriviu-vos! ;-)

Àlex Salcedo – Fotògraf professional a Girona.

Fotografia de producte a Girona, fotografia de gastronomia, fotografia industrial, fotografia publicitat.