Tot és qüestio de Cultura, gastronòmica.

Alex Salcedo Fotograf Girona_4

Viatjar a Itàlia és un valor segur. Per sort, la vaig descobrir fa uns anys en un viatge a Florència. En aquest viatge vaig descobrir molt més que una ciutat o una regió. Vaig descobrir, en primer lloc, que no en tenia ni idea sobre els italians ni molt menys sobre la seva gastronomia. Vaig tornar meravellat i amb ganes boges de tornar-hi moltes més vegades. També vaig descobrir que per pura ignorància donem per suposades moltes coses que no coneixem. Coses com que a Itàlia només existeixen dos tipus de menjar: la pasta i la pizza.

Alex Salcedo Fotograf Girona_1 Alex Salcedo Fotograf Girona_3 Alex Salcedo Fotograf Girona_5

I parlant sobre menjar, que és el que hem vingut a fer, volia escriure una petita reflexió sobre la gastronomia italiana. Més que la gastronomia italiana, sobre el que representa la gastronomia pels italians. Pel que he anat coneixent, pels italians hi ha una cosa sagrada que de cap manera no es pot tocar: la qualitat del producte. Prova d’això és que si llences un dau a l’aire i tries a dit el lloc on vols menjar, fer un cafè o simplement comprar uns cannoli, encertaràs. Basicament s’estimen el producte, sense concessions, i això es contagia.

No val anar a la salumeria i comprar qualsevol formaggio o prosciutto: la gent va a comprar sabent el què compra. Saben que aquell formatge té tants mesos de curació en bodega i que això té un cost que estan disposats a pagar. O que un plat de pasta fresca porta molta estona d’elaboració i que els ous que faran servir per fer aquesta pasta vénen d’una granja on les gallines s’alimenten de manera natural. I això té un cost.

Tot és qüestió de cultura, en general. Tot té un preu perquè tot porta una feina. La globalització del low cost ho ha destruït gairebé tot,  però no hem de jugar amb el menjar. No podem pretendre comprar productes càrnics de qualitat al mínim preu, esperar que tingui bon sabor i que a sobre no fem malbé el medi ambient. Això per posar un petit exemple, però seria extrapolable a moltíssimes altres coses.

Alex Salcedo Fotograf Girona_2

Ens hem d’estimar més el producte, i també la feina que hi ha al darrera. En general, hem d’estimar més. Valorar més el que tenim i ser una mica més consegüents amb què consumim i com ho consumim. I si, sense anar a buscar la perfecció, ho arribem a aconseguir de manera mínima, viurem en un món una mica més just.


El futur de la fotografia mòbil

De fet, és un tema del qual ja s’ha parlat bastant però no puc parar de pensar-hi sovint, sobretot aquests dies de nadal i reis, on els grans fabricants (de telèfons) treuen tot el múscul fotogràfic de les seves novetats. Ara ja no estem parlant de quin telèfon és millor, ni de quin sistema operatiu és el més estable o el que te 4 o 8 nuclis. Ara tot es redueix a un tema fotogràfic. Els processadors ara son molt econòmics i l’alta tecnlogia cada cop és més barata. Allà on queda tot un camp per explorar, és amb les càmeres.

alex salcedo fotografia 001alex salcedo fotografia 004

alex salcedo fotografia 002

 

 

 

 

 

 

Poc importen les pantalles retina, o els infinty edge. Ara el que es porta és mínim de 3 a 4 càmeres amb diferents distàncies focals, bones dosis de fotografia computacional i algoritmes que son la canya. Jo sempre he sigut bastant tradicional als canvis i fidel a tot allò que funciona bé, però aquest any a un breu viatge a Londres amb l’iPhone 8 plus de només 2 càmeres (totalment desfassat) he pogut comprovar el gran càmera-mòbil que és. De sobte em trobo fent una street photo ràpida, amb uns jpgs molt ben processats, amb sistema HDR automàtic que funciona bé i de postre una segona càmera de 56mm que te la capacitat de desenfocar (artificialment). Per si fos poc, tornant amb l’avió vaig poder processar uns 40 jpgs amb l’snapseed en un blanc negre molt filmy, acord als temps que corren.

alex salcedo fotografia 003

Això ens porta a pensar quin és el futur de la fotografia mòbil i cap a on evolucionarà aquesta forma tant nova d’entendre la fotografia. De moment ja sabem coses com l’alta caducitat de les imatges, la sobresaturació d’aquestes, la seva mala gestió i arxivat i sobretot el futur incert d’aquestes fotos dins dels nostres telèfons. També sabem que els mòbils han destruït les compactes digitals i també alguna que d’altre feina de fotografia professional. Però seria molt pessimista només quedar-nos amb les coses dolentes. La fotografia mòbil ha creat testimonis arreu del món que han pogut explicar injustícies abans silenciades però que gràcies a les noves tecnologies han aconseguit creuar fronteres i destapar problemes. Ha creat un nou llenguatge i sobretot una nova manera de compartir la fotografia molt més plural.

alex salcedo fotografia 005 alex salcedo fotografia 006alex salcedo fotografia 010

 

 

 

 

 

 

 

alex salcedo fotografia 009

alex salcedo fotografia 008

Crec que amb tots aquests pros i contres podem fer una reflexió final. Penso que el seu futur passarà per voler-se semblar cada cop més a la fotografia professional, amb millors òptiques (potser arribaran a ser intercambiables), sensors més grossos, ranures per targetes de memòria, més intel·ligència artificial (molta més), més intrusisme professional i polarització.

Bé, no voldria ser catastrofista ni molt menys semblar un guionista de black mirror, però realment la fotografia mòbil és un monstre que te molta gana i crec que tot just va pel primer plat.