És inevitable. Si ets fotògraf, ho ets les 24 hores del dia. Tanmateix quan converteixes la teva passió en la teva professió, sigui quina sigui, es converteix més que en una feina en un projecte vital. Per tant, de les coses que més ens costa a aquesta mena de persones obsessionades amb el què fem és saber com desconectar. Com trobar un racó del nostre cap per pensar en coses diferents que ens ajudin a evadir-nos una mica. Pensareu en el running, la bicicleta de muntanya o en fer crossfit fins que et peti l’últim múscul abdominal. És cert i això és irrefutable que una certa activitat física ens ajuda a mantenir una ment més equilibrada i lúcida però no ens enganyem, no és necessari fer maratons, ni ultra trails a ple estiu, ni un port de muntanya a pata coixa per sentir-se millor. Bàsicament perquè no crec que sigui del tot necessari.

fotograf girona

fotograf girona

fotograf girona

Doncs bé, com a fotògraf professional a Girona us preguntareu quin és el meu principal hobbie. Doncs com no podia ser d’una altre manera: LA FOTOGRAFIA. No he conseguit aficionar-me a cap de les tortures que us he descrit abans, digueu-me boig. On sí que he acabat trobant un racó agradable on cremar neurones és en la fotografia analògica, de carret, química o com vulgueu dir-ho els puristes. Aquest tipus de fotografia és una espècie de submón oblidat, però no per a tothom. Entrar-hi et permet conèixer a gent molt peculiar com hipsters, freaks, coleccionistes rics que només fan fotos al parc de davant de casa seva amb una càmara de plaques i altres espècies molt divertides. També et permet caure al costat fosc del GAS o com dirien els yankees, Gear Acquisition Syndrome, que seria basicament en tenir una necessitat constant d’ampliar equipament.

fotograf girona

fotograf girona

fotograf girona

fotograf girona

Deixant de banda una mica la conya, la fotografia analògica com ja he parlat en altres entrades, és un retrobrament fotògrafic amb un mateix. Sortir per Girona a fotografiar el paisatge i la gent per un fotògraf és gairabé un must però amb uns quants carrets a la mà, és una experiència totalment diferent.

Les fotografies que il·lustren l’article estan fetes amb una càmera de format mig de 6x7cm Mamiya RZ67 i segurament uns kodak EKTAR 100 :)