Quan anem de vacances, d’escapada o algun lloc xulo qui és capaç de no emportar-se algun tipus de càmera ja sigui el mòbil, una reflex o algun trasto semblant. És literalment impossible. A tots ens agrada col·leccionar records d’allò que veiem o vivim quan estem fora. La relació que cadascú te amb el mitjà per prendre aquests records ja és un xic més complexe i requereix de reflexió. Ens hauríem de preguntar fins a quin cert punt és un impediment o una eina al nostre favor, si allò que fotografiem realment val la pena en aquell moment concret o només és un acte impulsiu. Personalment crec que una càmera digital és una interferència entre el moment que estem vivint i el record creat. Perquè? Per la necessitat de rapidesa. Un cop veiem la imatge presa, el moment viscut passa a ser un record obsolet que ja hem cremat revisant la pantalla i amb la necessitat de crear-ne més per seguir col·leccionant-los. Revisar la pantalla crea desconnexió.

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

Sovint em pregunto la relació que tinc amb les càmeres digitals quan estic de viatge, si realment em permeten gaudir de la fotografia en sí o em creen una estranya angoixa. Sempre amb la necessitat de composar bé, enfocar correctament, revisar la velocitat d’obturació i controlar l’ISO. He provat moltes vegades de canviar el xip però la veritat és que no me’n surto. Com últimament estic actiu amb la fotografia de carret, per l’escapada a Porto del passat juny vaig decidir emportar-me, sense cap pretensió, una petita AGFA Optima Sensor molt bàsica que vaig comprar a un col·leccionista de Roses fa un temps. Una càmera lleugera, discreta i amb un visor enorme. Sense enfoc automàtic, només amb els 3 símbols clàssics de retrat de mig pla, retrat de 2 o més persones i paisatge, equivalent a 1.5m, 5m i enfoc infinit. Sense controls manuals, l’únic paràmetre que podia controlar era la sensibilitat de la pel·lícula (que això permet enganyar a la càmera per modificar l’exposició). Per tant, parlem d’una autèntica snapshot de vacances d’òptica fixe de 40mm.

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

Vaig acabar deixant la 5D (que també portava) a la bossa durant pràcticament tot el viatge. La petita càmera es convertia en una eina real. Una eina capaç de registrar l’impuls de fotografiar sense interferir ni el moment, ni en el record. Només un silenciós clic i a seguir gaudint. És veritat que una càmera de 35mm  d’aquest tipus ofereix moltes limitacions a l’acte fotogràfic i sovint no surten les coses com voldries però m’és igual. M’és igual i alhora m’agrada molt. Talls inesperats, fotos mal enfocades i algunes mogudes és una mena de alliberació personal que em diverteix moltíssim i em permet observar d’una altre manera, un tant més lliure. Sense necessitat d’atendre als clichés  en cada moment i simplement fotografiar.

Aquesta petita reflexió, feta des de l’absoluta subjectivitat, em porta a seguir pensant que el #filmisnotdead i que si tots anem cap a un estat més conscient, creixerà i ja està creixent l’ús d’aquest sistema injustament anomenat tradicional.

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona