Quina és la millor manera d’aprendre fotografia a Girona?

Si diguessim que la millor manera d’aprendre fotografia és practicar i practicar fins la sacietat, seria la resposta més breu però possiblement la més encertada. A base de prova i error a cada sessió i a cada reportatge sovint treiem més informació d’alló que no ens ha acabat sortint del tot bé que del dia que surt tot rodó. Però per sort, hi han altres maneres d’aprendre fotografia més ràpides, socials i engrescadores.

Aquí és on entren en joc els tallers de fotografia, classes, cursos, cursets, seminaris, workshops o el que sigui que tingui a veure amb estar amb gent i compartir coneixament. Podem trobar dos models de durada; per un costat tenim els cursos anuals on es sol donar una bona quantitat d’informació i per l’altre els de curta durada on normalment la informació és més específica. Sigui quin sigui el curs, considero que és la millor manera.

alex salcedo fotograf girona

Cursos de fotografia a Girona

En el meu cas, fins arribar a dedicar-me a la fotografia, he passat per totes les fases d’aprenentatge. Al principi com a autodidacta, absorbint tota la informació possible de blogs, webs i articles relacionats amb el tema. En aquesta fase s’apren molt de vocabulari, conceptes, idees de com funcionen les coses etc però sempre acaba sent una informació poc estructurada i confusa. La segona fase molt més important, va ser temps després en una escola de fotografia, on em van ajudar a organitzar conceptes i sobretot a aprendre metodologia. No menys importants son els tallers o workshops, on aprens conceptes molt específics i on sovint en treus informació molt valuosa.

En tot l’aprenentatge sempre hi ha un factor comú: compartir coneixaments amb gent inqueta i motivada. Aquí està la clau de tot plegat. L’efecte d’un grup motivat genera aquest aprenentatge en tota una experència on és fàcil i divertit assolir coneixaments.

Old medium format film camera focusing screen view.

Cursos de fotografia a Girona

Com a docent durants uns anys a l’ERAM (Escola de Realització, Audiovisuals i Multimèdia) i també com a docent impartint tallers i workshops, el meu objectiu principal és transmetre amb energia aquells conceptes realment importants per a què els alumnes avancin motivats a millorar la seva fotografia a Girona.

D’aquí va sorgir la idea dels tallers mensuals. Tallers compactes amb temàtiques concretes on els alumnes poden endinsar-se en aquells aspectes que volen millorar de la seva fotografia, de manera assequible i a l’abast de tothom. El proper taller serà a l’octubre, i serà un curs d’iniciació a la fotografia on aprendrem pas a pas els conceptes més importants per entendre com es fa una fotografia i quines coses s’han de tenir en compte. El curs serà a Cassà de la Selva a tans sols 10 minuts de Girona.

Així que si has llegit fins aquí abaix, t’animo a apuntar-te al taller!

IMG_1637

 

 


Com fer un bodegó fotogràfic pas a pas

La categoria fotogràfica dels bodegons és una cosa com del passat. Com quan feies classes de dibuix i pintura i et feien dibuixar aquells avorridissims bodegons de pomes, peres i taronges. Però avui dia amb les xarxes socials i la necessitat de fotografiar tot el que ens envolta els bodegons han agafat una nova dimensió en forma d’esmorzars amb alvocat, capuccinos perfectes o croissants de passarel·la. Els bodegons estan per tot arreu, des dels anuncis que mirem a la televisió, on al final de cada anunci sempre el producte anunciat que ningú mira o a qualsevol revista on trobem bodegons fins l’avorriment de rellotges, licors, roba i sabates.

Al següent vídeo intento explicar pas a pas com fer un bodegó amb un rollo clàssic, d’aquells que no fallen mai i sempre queden bé. Amb uns quants productes frescos de diferents colors i textures no et pots equivocar, només cal un repartirment de pesos visuals una mica correcte i sempre quedarà més o menys en equilibri.

Amb un esquema d’il·luminació molt simple i minimalista aconseguim una llum honesta no gaire ample però bastant natural. Les softbox o finestres de llum tenen aquesta particularitat. Una llum suau i bastant dirigida que ens permet il·luminar allà on ho necessitem.

Si us ha agradat el petit tutorial o bé ho heu trobat útil, us animo a seguir el recent canal de youtube on aniré penjant nous continguts de tot tipus relacionats amb la fotografia.

 


Hobbies d’un fotògraf a Girona

És inevitable. Si ets fotògraf, ho ets les 24 hores del dia. Tanmateix quan converteixes la teva passió en la teva professió, sigui quina sigui, es converteix més que en una feina en un projecte vital. Per tant, de les coses que més ens costa a aquesta mena de persones obsessionades amb el què fem és saber com desconectar. Com trobar un racó del nostre cap per pensar en coses diferents que ens ajudin a evadir-nos una mica. Pensareu en el running, la bicicleta de muntanya o en fer crossfit fins que et peti l’últim múscul abdominal. És cert i això és irrefutable que una certa activitat física ens ajuda a mantenir una ment més equilibrada i lúcida però no ens enganyem, no és necessari fer maratons, ni ultra trails a ple estiu, ni un port de muntanya a pata coixa per sentir-se millor. Bàsicament perquè no crec que sigui del tot necessari.

fotograf girona

fotograf girona

fotograf girona

Doncs bé, com a fotògraf professional a Girona us preguntareu quin és el meu principal hobbie. Doncs com no podia ser d’una altre manera: LA FOTOGRAFIA. No he conseguit aficionar-me a cap de les tortures que us he descrit abans, digueu-me boig. On sí que he acabat trobant un racó agradable on cremar neurones és en la fotografia analògica, de carret, química o com vulgueu dir-ho els puristes. Aquest tipus de fotografia és una espècie de submón oblidat, però no per a tothom. Entrar-hi et permet conèixer a gent molt peculiar com hipsters, freaks, coleccionistes rics que només fan fotos al parc de davant de casa seva amb una càmara de plaques i altres espècies molt divertides. També et permet caure al costat fosc del GAS o com dirien els yankees, Gear Acquisition Syndrome, que seria basicament en tenir una necessitat constant d’ampliar equipament.

fotograf girona

fotograf girona

fotograf girona

fotograf girona

Deixant de banda una mica la conya, la fotografia analògica com ja he parlat en altres entrades, és un retrobrament fotògrafic amb un mateix. Sortir per Girona a fotografiar el paisatge i la gent per un fotògraf és gairabé un must però amb uns quants carrets a la mà, és una experiència totalment diferent.

Les fotografies que il·lustren l’article estan fetes amb una càmera de format mig de 6x7cm Mamiya RZ67 i segurament uns kodak EKTAR 100 :)


Pensar com un fotògraf publicitari

La fotografia publicitària és sens dubte una de les disciplines més atractives per un fotògraf d’estudi. Al no estar subjectes totalment a la realitat, ens permet explicar les coses des d’un punt de vista més ideal, creatiu i sobretot atractiu per un possible consumidor final. Per tant, una de les claus és conèixer aquest potencial consumidor final per tal d’adaptar el missatge que volem donar.

Una de les parts més importants en publicitat és la pre-producció de les imatges. Primer de tot hem de rebre els inputs necessaris del nostre client (ja sigui un client directe o una agència de comunicació), per tal de conèixer quines son les seves necessitats. Aquest procés ve donat sovint per una reunió prèvia on s’entrega un “briefing” amb els punts clau que marcaran la sessió fotogràfica. Aquí també és on el fotògraf pren part activa del procés i aporta solucions o observacions per tal de que el proejcte arribi a bon port.

_V6A2426

_V6A2504

Personalment, abans de les sessions, sempre m’agrada conèixer el producte a fons i formular tota mena de preguntes, per conèixer millor els punts forts i saber-los potenciar amb les imatges (part indispensable del fotògraf publicitari). A més, és important pensar el com i a on s’utilitzarà el producte, per tal d’adequar l’estilisme, la localització i els models.

Per tant, pensar com un fotògraf publcitari ajuda a explicar millor aquestes imatges que com no podia ser d’una altre manera, van dirigides a despertar les mirades inquietes dels consumidors.

_V6A2463

Alex Salcedo – Fotògraf  publicitari Girona


Escapada a Porto en 35mm

Quan anem de vacances, d’escapada o algun lloc xulo qui és capaç de no emportar-se algun tipus de càmera ja sigui el mòbil, una reflex o algun trasto semblant. És literalment impossible. A tots ens agrada col·leccionar records d’allò que veiem o vivim quan estem fora. La relació que cadascú te amb el mitjà per prendre aquests records ja és un xic més complexe i requereix de reflexió. Ens hauríem de preguntar fins a quin cert punt és un impediment o una eina al nostre favor, si allò que fotografiem realment val la pena en aquell moment concret o només és un acte impulsiu. Personalment crec que una càmera digital és una interferència entre el moment que estem vivint i el record creat. Perquè? Per la necessitat de rapidesa. Un cop veiem la imatge presa, el moment viscut passa a ser un record obsolet que ja hem cremat revisant la pantalla i amb la necessitat de crear-ne més per seguir col·leccionant-los. Revisar la pantalla crea desconnexió.

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

Sovint em pregunto la relació que tinc amb les càmeres digitals quan estic de viatge, si realment em permeten gaudir de la fotografia en sí o em creen una estranya angoixa. Sempre amb la necessitat de composar bé, enfocar correctament, revisar la velocitat d’obturació i controlar l’ISO. He provat moltes vegades de canviar el xip però la veritat és que no me’n surto. Com últimament estic actiu amb la fotografia de carret, per l’escapada a Porto del passat juny vaig decidir emportar-me, sense cap pretensió, una petita AGFA Optima Sensor molt bàsica que vaig comprar a un col·leccionista de Roses fa un temps. Una càmera lleugera, discreta i amb un visor enorme. Sense enfoc automàtic, només amb els 3 símbols clàssics de retrat de mig pla, retrat de 2 o més persones i paisatge, equivalent a 1.5m, 5m i enfoc infinit. Sense controls manuals, l’únic paràmetre que podia controlar era la sensibilitat de la pel·lícula (que això permet enganyar a la càmera per modificar l’exposició). Per tant, parlem d’una autèntica snapshot de vacances d’òptica fixe de 40mm.

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

Vaig acabar deixant la 5D (que també portava) a la bossa durant pràcticament tot el viatge. La petita càmera es convertia en una eina real. Una eina capaç de registrar l’impuls de fotografiar sense interferir ni el moment, ni en el record. Només un silenciós clic i a seguir gaudint. És veritat que una càmera de 35mm  d’aquest tipus ofereix moltes limitacions a l’acte fotogràfic i sovint no surten les coses com voldries però m’és igual. M’és igual i alhora m’agrada molt. Talls inesperats, fotos mal enfocades i algunes mogudes és una mena de alliberació personal que em diverteix moltíssim i em permet observar d’una altre manera, un tant més lliure. Sense necessitat d’atendre als clichés  en cada moment i simplement fotografiar.

Aquesta petita reflexió, feta des de l’absoluta subjectivitat, em porta a seguir pensant que el #filmisnotdead i que si tots anem cap a un estat més conscient, creixerà i ja està creixent l’ús d’aquest sistema injustament anomenat tradicional.

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona

alex salcedo fotograf girona